Paula Ramírez: “Explicaré que jo vaig estar als JJOO que es van fer un any més tard”

ENTREVISTA | 24.02.2021

Escrit per Jan Mompín, Oscar Grau i Agustí Bernad

Paula Ramírez (Sant Cugat, 23 d’abril de 1996) és membre de la selecció espanyola de natació sincronitzada. Va formar part de l’equip que es va quedar a les portes dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i ha sigut parella d’Ona Carbonell en múltiples competicions. Després d’haver liderat un relleu generacional, es troba a punt de fer les maletes per anar a Tòquio, on participarà, encara que no ho vulgui dir massa fort, en les modalitats de duo i per equips.

Com vas de motivació pels Jocs Olímpics de Tòquio?

Estic amb moltes ganes. És una cita que porto treballant des de fa molt de temps i no arriba. L’any passat va ser difícil, era l’any olímpic i de sobte es va cancel·lar tot. Va ser una mica “bajón” però tot té la seva part positiva: hem tingut un any més per preparar els jocs.

Abans dels jocs, però, teniu un pas previ.

El classificatori. En teoria marxàvem el 25 de febrer cap al Japó, però ho van cancel·lar i el farem al maig. A nivell d’equip, estem amb ganes de competir, acabant de perfeccionar tot. El nostre objectiu final és a l’agost, i en principi si que es faran els jocs, encara que sigui a porta tancada, i estem motivades.

Com és la sensació d’estar a pocs mesos d’uns JJOO?

És un any en que no importa si he de dedicar menys temps als amics o la universitat per entrenar. Ho tinc tan a prop i vull estar tan preparada per aquell moment que tota la resta de coses es fan petites. Jo porto dient que vull anar als JJOO des dels 5 anys, quan vaig començar a fer ‘sincro’. Llavors semblava molt lluny, però quan ho tens a uns mesos i ho veus més a prop, quan reps els correus del Comité Olímpic o el material que hauràs de portar, tot gira al voltant dels jocs.

Mantindreu les coreografies del mundial de fa dos anys?

Als JJOO fem dues coreografies d’equip. Hi ha l’equip tècnic i el lliure, a part del duo. Aquest any el plantejament era fer el mateix equip lliure que el mundial del 2019 i fer un equip tècnic nou, que anés directament als jocs, passant pel preolímpic. Així doncs, l’equip tècnic que estem fent és nou, ningú l’ha vist, i a l’equip lliure li hem donat una volta de rosca a la idea i hem afegit dificultat i risc, sobretot en les pujades i les acrobàcies. Hem canviat també la música i la idea, i ens hem reinventat una mica, portàvem massa mesos amb la mateixa coreografia.

Creus que així el nivell de la competició pujarà?

No tenim ni idea de com estaran la resta de països, cada país ha tingut els seus problemes. Nosaltres vam estar gairebé tres mesos sense tirar-nos a l’aigua i va ser horrible, però ens hem assabentat que a Mèxic, per exemple, l’equip no s’ha pogut ni reunir encara. Serà la primera vegada que entre països no ens veiem res en dos anys, i jo crec que tothom que hagi pogut entrenar mínimament bé haurà pujat molt el nivell des de l’últim mundial.

Pel que fa la preparació física, com afecten tots els canvis de dates en la competició?

Això és el més embolicat de tot. Crec que la clau que hem tingut ha sigut estar preparades ja al gener, encara que la competició fos al febrer, març o abril. Podríem competir demà. El pitjor ha sigut el treball físic del gimnàs, perquè primer fem volum i després baixem una mica de repeticions per fer una mica més de preparació específica per la competició. De sobte, ens han dit que queden dos mesos més i hem hagut de tornar a pujar altre cop la intensitat.

Tens la plaça assegurada pel duo?

Això no se sap perquè entrenem totes juntes, igual que a l’equip, i les places no son nominals. Fins l’últim moment no se sabrà. La plaça pel duo, en principi, l’he classificat jo, però no té perquè ser meva.

Ha canviat el teu rol a l’equip? Abans feies duo amb l’Ona Carbonell i feies de rookie, ara ets de les veteranes.

L’Ona Carbonell ha tornat, encara no ho sap molta gent perquè s’està preparant. Tornarà pels jocs, però fora del duo, perquè després de ser mare és complicat. Si que és veritat que jo he passat de ser la més petita a ser una de les grans, les veteranes som l’Ona, després la Txell i jo, tot i que l’Ona és l’única que ha anat als jocs. El meu rol ha canviat, però com que portem entrenant tant de temps amb el mateix equip se m’ha fet fàcil.

Feu una preparació mental específica pels JJOO?

És un any que té dues cares. D’una banda, està clar que mentalment és gairebé l’any més important, els JJOO són un somni des de petita. Per tant, rebaixes tota la teva activitat vital perquè estàs molt centrada en l’esport, en no lesionar-te i en cuidar-te físicament. Per altra banda, és un any menys dur físicament, perquè als jocs competeixes a menys proves que a un mundial. Jo, l’any passat, vaig nedar deu proves en cinc dies al mundial, i va ser extremadament cansat. En canvi, als jocs és final directa, amb només dues proves d’equip i dues de duo. Com a molt nades quatre vegades, i està ben planificat perquè ho fas en dies diferents.

Prefereixes anar a la final directa? No implica molta càrrega? Tot el món et mira.

Totalment. És veritat que t’ho jugues tot a una carta, però a la ‘sincro’ ja saps com quedaràs una mica abans de competir. Ara fa dos anys que no ens veiem i serà l’any més complicat per fer prediccions, però en competicions normals, ja sabem que Rússia quedarà primera i la Xina segona, perquè els nivells estan molt marcats i és difícil ascendir llocs. Nosaltres ara som rivals directes amb Itàlia, i un cop guanya una i un cop guanya l’altra. Per l’experiència dels últims dos anys diu que les hem guanyat sempre a les semifinals, i després a la final han guanyat elles. Sóc partidària de nedar un únic cop, sempre surt millor a la primera i és molt més emocionant.

Et tatuaràs les anelles olímpiques?

De petita vaig seure un dia al sofà i li vaig dir a la meva mare que un dia aniria als JJOO i el meu primer tatuatge seria aquell. Ja en tinc algun, de tattoo, i a vegades penso en no fer-me les anelles  perquè és molt típic, però ja tinc pensat qui me’l farà, on, i que me’n sentiré orgullosa segur. No tothom se’l pot fer.

La COVID afecta mentalment l’esport de primer nivell?

Sí, és molt bèstia. Estar tres mesos tancada a casa va ser molt dur, però també em va ajudar a relativitzar una mica i veure que no s’acaba el món si es cancel·len els JJOO. Molts cops penso que visc en una bombolla i que sóc afortunada, perquè als esportistes se’ns tracta molt bé i tenim moltes ajudes per complir els nostres somnis. Fora d’aquí hi ha gent que ha perdut la feina, els diners, familiars… Hi ha gent que mor i això és molt més important.

Anar als JJOO és aconseguir l’èxit?

Molts cops m’he plantejat si ets algú si no vas als JJOO… A vegades no et surten patrocinadors o no tens ajudes de l’Estat. L’any dels jocs, de sobte, ets la hòstia i ets important. Tens un reconeixement merescut, i et regalen coses i pots guanyar diners fent el que fas, però és veritat que els altres anys he guanyat medalles mundials representant un país i donant una imatge i sembla que no serveixi per res. Malgrat això, faig el que m’agrada fer i no necessito reconeixement de ningú. Cada any em centro en els meus objectius, en les meves competicions i en millorar personalment.

“Molts cops m’he plantejat si ets algú si no vas als JJOO”

Paula Ramírez

I quan acabin els jocs, què?

Jo encara no m’he trobat en aquesta situació, però després de no classificar-nos per Rio (2016) si que vaig veure les meves companyes que creien que era un cop massa baix i havien de marxar de l’equip, o que eren massa grans per seguir quatre anys més. Jo llavors tenia claríssim que volia seguir entrenant, però no sé com em sentiré, com pensaré ni qui seré a finals d’aquest agost. Sé, per companys i companyes, que serà un moment dur, perquè hauré arribat al meu objectiu, però no tot són els jocs. Vindran mundials, europeus i mil mogudes més. S’ha d’anar pensant any rere any.

Què tens pensat per quan acabi la teva carrera esportiva?

Tinc molt clar que sempre m’he vist com esportista. No tinc cap altra vocació, i per això em va costar escollir carrera, però si que tinc clar que això no dura tota la vida i mai he deixat d’estudiar. Ara estic fent ADE, vaig a poc a poc, però sé que és igual o més important que la meva carrera esportiva, perquè això s’acaba aviat i no vull deixar l’esport i no tenir res a fer. Quan decideixi que he d’acabar la meva carrera esportiva intentaré portar-ho per bon camí, és una transició complicada i ara no vull estar pensant en què faré.

Com pot ser que els JJOO passin tan per sobre d’un mundial?

Pensant fredament, per nosaltres és inferior guanyar uns JJOO que un mundial. En un mundial de ‘sincro’ participen 50 països, i en canvi als jocs es classifiquen deu països, dels quals un ha de ser de cada continent. La dificultat dels JJOO és classificar-s’hi, perquè és una competició especial que passa cada quatre anys i no tants esportistes tenen la possibilitat de classificar-s’hi. A un mundial hi van moltíssims esportistes. En canvi són 80 noies, cada quatre anys, que aconsegueixen ser olímpiques.

Què us explica l’Ona Carbonell dels jocs?

Ens diu que el millor és l’experiència, estar a la Vila Olímpica i veure de prop esportistes que penses que no veuràs mai a la vida. També ens ha dit que la festa d’inauguració és brutal, i que hem d’intentar pensar que la competició és com qualsevol prova més. És igual que quan vas al primer mundial, que al·lucines en veure deu mil persones cridant des de la graderia, però als JJOO les grades encara són més grans. El més important és que ens ho prenguem amb calma i que gaudim, que això només passa un o dos cops a la vida.

 Creus que en uns JJOO sense públic tindríeu menys nervis?

Potser sí, no hi havia pensat. Sempre havia cregut que era molt negatiu. Mai oblidaré una competició que vam fer a Barcelona, pel fet de mirar la grada i veure la teva gent, és brutal. T’entra una adrenalina que competeixes que no saps ni d’on treus la força, però és veritat que posa nerviosa i distreu. Potser, estar sense públic, tot i que des de la organització s’especula amb obrir portes a la població local, farà que sembli un entrenament i podrem estar més concentrades. Prefereixo grades, que en quedi constància.

Serà diferent segur.

Seran els jocs més parlats de la història. Quan tingui nets els explicaré que jo vaig estar als jocs que es van cancel·lar i es van tornar a fer un any més tard. Sortirem al Trivial segur.

Molta sort!

Gràcies.


Recupera l’entrevista sencera en vídeo aquí baix.

Entrevista a Paula Ramírez (21.02.2021)

Foto: Diario AS

Una resposta a “Paula Ramírez: “Explicaré que jo vaig estar als JJOO que es van fer un any més tard”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s